Atrapar el moment

nens i paraula mareM’encanta aquesta foto… Sovint passem per davant d’aquesta porta i mai m’havia fixat en l’oportunitat que representa captar-ne una instantània d’aquest tipus… Quantes lectures simbòliques poden derivar de la seva contemplació! A mi, m’emocionen només de pensar-hi una miqueta… Dos nens que depenen de la mare però que es van independitzant cada vegada més… I més, ara que estic toveta perquè, després de quatre meravellosos anys d’estar a la llar d’infants, tots dos m’aniran al cole dels nens grans…

Ara que ve l’estiu i tindrem més temps per estar junts, intentaré atrapar molts d’aquests petits moments poètics que ens ofereix la vida. Carpe Diem!

9 comentaris (+add yours?)

  1. angaleta
    jun 20, 2014 @ 20:06:26

    Quina imatge més bonica! Dos nens, de cares a la mare, agafant-s’hi però amb els peus al terra. Mirant a través de les escletxes, en certa manera observant el que hi ha més enllà a través d’ella, des de la seva falda càlida, protectora i comfortable. Quatre anys són molts anys, una segona casa, casa dels teus fills durant unes hores… és casa teva, perquè és casa seva… segur que us emporteu una bona motxilla, i que heu ajudat a omplir la motxilla de l’escola!

    Respon

    • elisabetsalie
      jun 21, 2014 @ 04:48:37

      Quina interpretació més encertada, Angaleta! Gràcies per escriure-la, jo també la veig més o menys així: dos nens que es recolzen en la mare, que tenen actituds i ritmes diferents, que s’hi repengen o intenten mirar a través d’ella, que estiren els seus peuets per caminar i recolzar-se sols però encara agafats a ella…
      I tens raó amb això de la llar d’infants, quatre anys són quatre anys siguent la nostra segona casa i ens n’emportem un munt de records, coneixences i experiències que ens acompanyaran tota la vida. Un petonàs!

      Respon

  2. Carme
    jun 22, 2014 @ 19:41:05

    Comparteixo la vostra reflexió!
    Ara, ells veuen el mon a traves de la mare però saben que no sempre serà d’aquesta manera i el petit ja porta el parigues per aixoplugar-se.
    Ja veus que jo també estic una mica fluixeta…
    Moltes gràcies per haver compartir amb nosaltres les vostres experiències.
    Bon estiu!!!
    Petonets
    Carme

    Respon

  3. mamaduende
    jun 24, 2014 @ 21:31:31

    Preciós!

    Respon

  4. Magda
    jun 26, 2014 @ 20:51:59

    ohhhhhhhhhh Elisabet quina foto més encantadora !!!!!!! I una interpretació que comparteixo plenament !!!!
    Molts petons guapa!!!!!

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: