Verema a cops de martell

verema a cops de martell 01L’estiu passat ens va arribar de l’hort de l’avi una collita excessiva de raïm. Dues setmanes més tard d’haver començat a recollir-ne, ja ens sortia per les orelles i no en voliem veure cap més gra. Quan vaig veure en el blog Fet a mà que havien fet verema i que després havien fet melmelada de raïm se’m va encendre la llumeta i vaig pensar que seria una manera d’aprofitar tot aquest excedent i de passar-nos-ho bé al mateix temps.

Doncs bé, en primer lloc vaig rentar ben net el raïm i la banyereta dels nens pre fer-los fer la verema al terra de la cuina però la proposta no va quallar. Vaig pensar que estaria molt bé experimentar sensacions noves amb els peus però ells no ho varen considerar així: el petit era massa petit, encara no caminava, i no el veia aixafant raïm amb el cul,  i el gran sortia tan cansat de l’escola per no fer migdiada que ni en broma volia estar dret ni un minut més ni molt menys aixafar res lleficós amb els peus.

Frustrada, i preveient que el raïm es començaria a fer malbé aviat, vaig oferir-los-el damunt la taula, mentre ells estaven còmodament asseguts a les seves trones. I això sí que els va interessar: hi vàrem dedicar tres sessions i val a dir que ens ho vàrem passar molt bé i varem aprendre un munt de coses!

verema a cops de martell 08verema a cops de martell 07Primer vàrem separar els grans de les branquetes, i després els vaig ensenyar a obrir-los per la meitat per treure’n les llavors. I això que per nosaltres és relativament ràpid de fer, per ells va ser un dels millors passatemps que podien trobar. I un exercici excel.lent per als seus ditets, ja que han de combinar força i precissió.

També vàrem jugar amb els granets i ens vàrem dedicar a posar-los un al costat de l’altra en petites fileres que sense adonar-se’n, s’anaven repetint.  Mira quants, “cucs” em deia ben content, sense saber que estava fent seriacions i comptant els grans, uns fantàstics exercicis matemàtics!

El petit va estar examinant amb moltíssim deteniment els tronquets que quedaven després de treure’n els fruits i gratava amb els seus ditets les llavors centrals una vegada li havia obert els grans. Quan va veure satisfeta la seva curiositat, aleshores va començar a improvisar, utilitzant el seu estil preferit: la caiguda lliure, i en aquest cas, de raïm, cosa que a mi no em va fer tanta gràcia…

verema a cops de martell 02verema a cops de martell 03

Però aleshores el gran, cansat d’enfigassar-se els dits netejant grans de raïm, em va preguntar si podria aixafar-los amb el martell i li vaig dir que sí. Fan “pluf”, fan “pluf”! -deia encantat del seu descobriment, mentre el petit frissava per agafar també el martell. Al cap d’una estona de deixar que el gran piqués el raïm amb el martell i en pogués extreure les granes amb més comoditat per fer-ne melmelada, vaig deixar el martell al petit que va començar a picar-ho tot indiscriminadament. Sort que estava lligat a la trona! Li va encantar això de picar, no li calia ni raïm ni res, el que més li atreia era el soroll i es va fer veritables tips de riure.

verema a cops de martell 06Mentre el petit s’esplaiava amb el martell, vaig posar els grans aixafats a un colador xinès i li vaig ensenyar al gran com extreure’n el suc amb la mà de morter. Una altra novetat que el va encisar. I aixafa que aixafaràs, i gira que giraràs, en un exercici intensíssim per als seus petits canells, vàrem aconseguir una bona quantitat de suc i polpa de raïm amb els que, al vespre, en vaig fer compota. No hi vaig afegir ni sucre, sino que vaig anar coent els fruits en el seu propi suc  durant uns deu minutets i, una vegada va haver-se reduït el suc a la meitat, ho vaig trinxar tot i ho vaig deixar refredar. L’endemà tots vàrem berenar-ne un xic i vàrem quedar ben contents.

verema a cops de martell 04verema a cops de martell 05Aquest any, de l’hort encara no ens ha arribat cap penjoll de raïm. No sabem què li ha passat a la collita però n’hi ha poquíssim i a més, el que hi ha està ben picotejat per uns ocells veïns. Llàstima, aquest any penso que sí que hagués anat bé la verema a la cuina de casa, ja que el gran està més refet de la son i el petit, que ja camina, segur que s’aventura a provar-ho. Haurem d’esperar a l’any vinent, tot i que ja veieu, fer canvis de plans per adaptar les propostes al que desitgen als nens, no resulta tampoc gens malament!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: