Esprai ambientador anti monstres

Fa unes setmanes el meu gran va començar a tenir malsons a les nits. Ens trencava el cor veure com romancejava al sofà i s’inventava mil i una excuses per no anar a dormir sense reconèixer que tenia por: aranyes, esquelets, fantasmes, monstres, trens que l’aixafen… l’espantaven i el feien despertar-se cridant-nos més d’una nit.

Preocupada, vaig voler ajudar-lo fabricant un esprai mata monstres amb ell, a veure si això el tranquil.litzava. El vespre que vaig tenir la idea, em vaig asseure a la taula i em vaig posar a rumiar com fer el dibuix i la recepta perquè el trobés l’endemà. Un senzill pergamí d’aire antic podia ajudar-lo a que cregués que la recepta és d’un antiga poció màgica, reforçat per uns modestos dibuixos d’un fantasma i un esquelet fugint d’un vaporitzador d’esprai.

Vaig recordar que fa temps havia llegit en algun lloc com fer ambientadors ecològics i no eren altra cosa que una dissolució d’herbes aromàtiques i algunes escorces posades en un vaporitzador. I vaig decidir partir d’aquesta idea. Com que ho vaporitzariem per l’habitació per protegir-la de monstres, no volia que tingués cap tipus d’oli ni de líquid que pogués tacar la roba, de manera que vaig decidir fer servir només aigua calenta, herbes aromàtiques i un xic de suc de llimona.

Les herbes les vaig triar de les que tenia per casa d’altres activitats que hem fet amb els nens: un xic d’espígol dels ambientadors fets amb mitjons de bebè,  unes fulles d’eucaliptus que ens queden de visitar les escultures del Parc Art, un xic de romaní que teniem de la tardor passada quan vàrem anar a descobrir el bosc i vàrem recollir mostres i experimentar amb elles, i un xic d’alfàbrega que, malhauradament va haver de ser de pot.

L’endemà, en quan es varen llevar els nens, vaig provar sort. I va colar totalment. No només li va encantar el dibuix de la recepta, si no que va insistir a llegir-la ell mateix i a fer-la immediatament. Va reconèixer totes les lletres, va entendre què volien dir els dibuixos de les culleres, les quantitats i els conceptes d’instruccions i d’esprai mata monstres. Mentre l’elaboràvem, va llegir, comptar, mesurar, remenar, ajudar a passar per un embut… Un munt d’activitats interessants!

Les quantitats són totalment inventades. Com que volia que el meu gran fos el màxim d’autònom en la lectura i interpretació de la recepta, vaig fer servir només els números 1, 2 i 3, que són els que els mestres de P3 ens han demanat als pares que repassem amb els nens aquest estiu.

El petit, com sempre, participava alegrement en tot el que li demanàvem. Sempre orgullòs de poder fer el que fa el germà gran. Va ser l’encarregat de mesurar algunes culleradetes d’espígol i de posar el brillant toc màgic que ha de tenir tota poció: la purpurina, que li encanta. Si fos per ell, no pararia de posar-ne per tot arreu.

Doncs bé, aquesta poció màgica anti monstres ha estat tot un èxit perquè ni una sola de les nits que ha dormit des de que l’hem fabricat ha tingut malsons. Li he explicat que no n’hi ha de monstres i que són als seus somnis i que per tant són de mentida, però que per si de cas algun fos massa pesat, no li podria fer res perquè l’esprai no els deixaria acostar-se ni a ell ni al seu germà, ja que en sentir l’olor marxarien espantats. I que, a més, com que funciona com a escut protector, encara que s’acostessin no els podrien fer res de res. Estan totalment salvats!

Encara no em crec el bon resultat que està tinguent aquest esprai! A part que deixa un aroma fresc, agradable i relaxant a l’habitació. Encara que no tingueu malsons, creieu que val la pena provar-lo, això sí, l’haureu de colar perquè si no, embussa el vaporitzador!

 

[Actualització del 24 de setembre del 2013]

He constatat amb il.lusió que la recepta del nostre esprai mata-monstres ha ajudat a més d’una família a dormir millor a les nits i em sento molt afortunada d’haver pogut aportar el meu gra de sorra al seu benestar.

Si fins i tot l’Olga del blog Petits Grans Artistes ha fet una variant de la notra recepta i l’ha il.lustrat de manera fantàstica. A més, ha preparat un recull de contes antipors. Si voleu llegir com ho ha fet, cliqueu aquest enllaç d’aquí. Us recomano també, ja que hi aneu, una passejada pel seu blog: és fantàstic i bull de creativitat. M’encanta!