Petjades

llibre animalspetjades 01L’estiu passat vàrem descobrir les petjades arran d’haver tingut per casa un llibre-joguina de la biblioteca sobre animals. Un llibre molt especial, de gran format, amb moltíssimes solapes plenes d’estampacions de pells d’animals, de petjades, de siluetes… que ens feia endevinar a qui pertanyia cada imatge i permetia fer combinacions amb els cossos de diferents animals. Ens va encantar. El llibre s’anomena ANIMALS i és de Francesco Pittau i Bernadette Gervais i està publicat a l’editorial Cruïlla. Si el voleu aconseguir, AQUÍ us deixo l’enllaç al catàleg de la xarxa de biblioteques.

petjades 02Doncs bé, un dia que estàvem tots quatre a la platja, el nostre gran va veure un munt de marques a la sorra i ens va preguntar què era allò. Es tractava de petjades de gavina i li vàrem explicar què eren i la relació que tenia amb les petjades del llibre que tant li agradava. Per tal de consolidar la informació d’una manera lúdica, vàrem estar jugant a deixar marcades a la sorra les petjades de tota la familia arran d’aigua. Les onades les esborraven i nosaltres les tornàvem a marcar: ara d’una en una, ara els dos peus junts, ara el peu al costat de l’emprempta, ara provavem de fer una foto de les petjades de tots quatre juntes… Vàrem jugar i riure una bona estona!

Al cap d’unes setmanes vaig voler fer una altra activitat relacionada amb el tema i vaig proposar al meu gran de fer unes petjades sobre paper amb els seus propis peus i mans plens de pintura. No semblava gaire convençut, ja que això d’embrutar-se no l’acabava de convèncer, però va accedir a provar.

petjades 07Una vegada fetes unes quantes empremptes sobre paper, pintant-se dits de colors diferents i fent barreges de colors, va arribar el fi de festa. Vaig extendre un rotlle de cartró tou de punta a punta de la terrassa i vaig posar safates amb pintura de colors difierents al voltant per què, quan el petit es llevés de la migdiada, poguessin jugar amb les seves petjades pel cartró.

S’ho vàren passar pipa! Al començament anaven a poc a poc, però aviat es varen sentir més segurs i varen començar a moure’s. El gran corrents i el petit gatejant. L’avantatge de fer-ho sobre cartró i no sobre paper és que el seu pes aixafava un xic el cartró i això feia que no patinessin amb els peus molls de pintura. Feien corredisses amunt i avall mentre deixaven anar riallades escandaloses i el gran s’anava aturant a veure quines marques deixaven els seus peus. Alguna vegada els posava jo mateixa la pintura als peus amb un pinzell, altres, els sucaven a les safates, i al final, varen acabar repartint pintura per la superfície del cartró, així no havien de parar de moure’s per deixar empremptes.

petjades 03petjades 04Però la cosa es va complicar un xic perquè feia poc que els havia deixat experimentar amb la pintura sobre els seus cossos, varen confondre la situació i varen començar a pintar-se la cara i la roba una altra vegada. Els vaig aturar perquè no em semblava bé que s’acostuméssin a fer-ho cada vegada que pintaven i menys, sense permís.

Com que els vaig renyar, i els vaig dir que no podia ser, varen buscar una alternativa, ja que havien perdut l’interés per fer petjades. Varen voler jugar a casetes aprofitant la piscineta inflable que estava buida i recolzada a la paret. No els ho vaig impedir perquè sé que la pintura de dits marxa amb un cop de mànega i que no portaria problemes. Després d’una estona de joc lliure amb la piscina com a caseta, el joc es va anar acabant i el vaig aturar abans no es fessin mal entre ells d’esverats que estaven.

petjades 05petjades 06Sembla mentida com una cosa et porta a l’altra i a l’altra, en aquest cas, d’un llibre de petjades a reconèixer les de gavina a la platja, a jugar amb les nostres arran d’aigua i a deixar les nostres empremptes de pintura sobre paper i cartró. Només cal estirar el fil dels interessos dels nens i mirar de fer activitats relacionades amb ells,  així els seus aprenentages es consoliden en una xarxa d’estímuls i emocions que els ajudaran a recordar.

Advertisements

2 comentaris (+add yours?)

  1. Camino
    jul. 12, 2013 @ 21:50:52

    és que la pintura de dits és tota una temptació.
    M’encanta el procés de l’activitat!
    Una abraçada

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: