Història de tres tomates

vegetal-como-sientes portadaDes de fa uns mesets, he volgut ajudar al meu gran a parlar dels seus sentiments perquè veig que és bastant tímid i li costa. Remenant la bibliografia d’un curs d’Educació Emocional que vaig fer, he trobat aquest llibre: Vegetal como sientes: alimentos con sentimientos de Joost Elffers, publicat a Tuscania, i vaig pensar que seria un bon punt de partida per acostumar-nos a parlar del que sentim. L’he buscat i està esgotadíssim, però encara tenim sort que a les biblioteques es pot trobar. Us deixo aquí el link a un bloc amb fotografies del que fa l’autor per si hi voleu donar un cop d’ull.

El primer dia que vàrem mirar-lo, va ser un èxit rotund. Observar com a les fruites i verdures se’ls ha donat expressions humanes només amb unes incisions i uns mongets d’ull negre encastats és prodigiós. Vàrem estar parlant del que els passava a les verdures més d’una hora, asseguts al sofà. El meu gran, des de que ha deixat la llar d’infants, troba a faltar la migdiada i, malgrat estar bé a l’escola nova, està tan cansat que entre setmana, està de mal humor, no té ganes de fer gran cosa i explica molt poc del que fa. Aquest llibre ens ha ajudat en aquest sentit i en altres. Reconèixer les emocions com a universals, acceptar-les i ser capaç de parlar-ne és molt difícil, però és l’única manera de gestionar-les correctament. Anem mirant les seves imatges periòdicament i en recreem situacions, imaginant com es senten els vegetals i buscant situacions en que nosaltres ens sentim igual i buscant-hi solucions.

La major part de les pàgines, reflecteixen escenes que podem extrapolar a la nostra vida familiar o escolar, però la que més ens ha ajudat, de moment, ha estat la “Història de les tres tomates”.

Com es veu a la fotografia de la portada del llibre, hi ha una mama-tomata amb un bebé-tomata que es miren amorosament. A la doble pàgina de la que prové, hi ha però tres tomates, el segon dels quals es mira l’escena un xic apartat i visiblement molest. I aquesta és la situació que en aquests moments hi ha a casa: una mama-tomata i dos bebès-tomates. A un dels quals, li costa expressar el que sent i demanar afecte, mentre que l’altre, s’acosta lliurement i s’abraça a la mama-tomata quan vol i amb alegria.

Quan vàrem mirar aquesta pàgina, em va semblar increïble la naturalitat amb que el meu gran contestava les preguntes que li vaig fer. Entenia perfectament la situació. Quan li vaig preguntar que què li passava a la tomata separada de les altres, em va dir que estava trist perquè també volia petons. I quan li vaig dir que què havia de fer per aconseguir-los, em va contestar que anar amb la mama-tomata, abraçar-la i dir-li que també en volia. No és que jo no l’abracés tan com pogués, si no que, justament quan el petit em reclamava, ell se sentia exclòs perquè no s’atrevia a venir i s’entristia i es girava d’esquenes dissimulant.

Des d’aquest dia, l’exemple de les tres tomates, surt constantment en els nostres jocs i converses.  Ara ja no actua així. Ha entès que li cal demanar el que vol i que l’amor de la mama-tomata és per tots dos. I en aquest sentit, el veig més tranquil.

5 comentaris (+add yours?)

  1. angaleta
    Gen 13, 2013 @ 23:43:30

    P3 és un gran canvi i, segurament en un parell de mesos mica a mica s’habituarà al ritme que marca l’escola dels grans. Mentrestant, és bo que busqueu maneres de canalitzar aquests sentiments, a més si degut a que ha deixat de ser un bebè per a ser “el gran” en algun moment es pot sentir una mica desplaçat.

    Respon

  2. Yolanda
    Gen 15, 2013 @ 17:18:12

    Hola!!! Felicitats pel bloc

    Respon

  3. Trackback: Primer aniversari de “Manetesicosetes” « manetesicosetes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: