Un tió que fa pets

un tió que fa pets 01L’any passat, quan vaig estar de baixa per maternitat del meu petit, vaig apuntar-me al servei Estones de l’Ajuntament de la meva ciutat per compartir experiències amb altres mares. El dia que vaig explicar que el meu gran, que estava a punt de fer dos anyets, es va tornar boig amb l’aparició del tió, una de les noies que portava el servei em va suggerir que cada dos o tres dies féssim fer algun pet al tió amb una monedeta de xocolata o alguna cosa petitona.

Jo no ho havia sentit a dir mai, però em va semblar una gran idea. El dia que vàrem fer aixecar la manta al matí al nostre gran i va aparèixer una moneda de xocolata va fer salts d’alegria. Era la promesa del final que havia vist a les fotografies de l’any anterior. Al cap d’uns dies, va aparèixer un conte que explicava què era el tió… Era divertidíssim fer el soroll d’un pet escandalós quan s’acostava al matí pel passadís cap al menjador i veure com corria a aixecar la manta per veure què n’havia sortit! Cada dia es llevava entusiasmat per veure-ho, i el dia que el tió no havia fet cap pet, a la nit li posava tres o quatre peces de fruita per ajudar-lo un xic.

Avui, el tió ens ha ofert el seu primer pet de la temporada: dues piruletes. Justament després de dos dies de sobrealimentació a base de plàtans i mandarines. El petit no entén res de res, però toca encurosit el nas vermell de fusta i sap que allà hi va un plat amb fruita que, de tant en tant, aprofita per jugar. El gran, home de seny, no vol arriscar a que el tió se’ls enfadi, i li fa deixar al plat, el renya i li intenta explicar de què va tota la història…

En definitiva, que tenim a casa un joc ben divertit. I això dels pets, genial. Proveu-ho i ja m’ho direu.

un tió que fa pets 03[Actualització del 13.12.13]

Aquest any el tió ja el viuen més intensament tots dos nens, ja que el petit el recordava de l’any passat. Ja fa una setmana que el vàrem trobar que entrava sigilosament per la porta de la terrassa cap al menjador i de seguida el vàrem acollir, tapar amb una manta, acariciar i fer petons. El meu gran va anar a buscar la malla gegant de mandarines que teníem comprada i li va posar un plat al davant ple amb una gran muntanya d’aquest fruit. I com que el petit imita el gran en tot, el plat no era prou gran per contenir tot el que li volien donar al tió per tal que cagui… Al final, hem hagut d’arribar a un pacte: als vespres, cada nen posarà una sola mandarina al tió i l’endemà, invariablement, en trobem les peles. Això sí, aixequen la manta esperant els “pets” del tió. Fa un parell de dies va esdevenir el primer pet, que va ser en forma de lacasitos de colors i l’esmorzar a casa es va convertir en tota una festa. Ara ja és oficial: s’acosta Nadal!

 

3 comentaris (+add yours?)

  1. Mireia
    des 18, 2012 @ 18:25:58

    🙂 A casa nosaltres també ho fem això dels pets! És molt divertit! :

    Respon

  2. Meritxell
    des 13, 2013 @ 13:41:53

    Ostres! Ja no recordava la vostra experiencia de l’any passat ….. A veure si l’adoptem per l’any vinent …. Aquest any els regalets ens venen del calendari de l’advent ☺️
    Una abraçada!

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: