Una safata d’escuma

Tan bon punt el pare va tenir vacances aquest estiu, vaig proposar als meus petits pintar amb escuma d’afaitar. Em calia la seva ajuda perquè no hi ha idea que m’espanta més que dos nens petits descontrolats amb les mans plenes d’escuma d’afaitar al voltant dels mobles, del sofà i dels llibres. A part que em calia que algú amb les mans netes tirés les fotografies de l’activitat. I jo ja sabia que les meves no hi quedarien.

Feia temps que tenia els tubs d’escuma d’afaitar comprats (de fet, els tenia des de que vaig veure el post “Blanca  (grisa) i freda com el dia” del bloc “Encenent la imaginació”) però no acabava de veure clar com proposar el joc perquè el petit encara no sabia fer moure els pinzells. Després de donar-hi voltes, vaig decidir posar l’escuma escampada sobre el tap d’una capsa de plàstic gegant i proposar-ho com una safata d’experimentació, i,  com que des de que he descobert els colorants alimentaris, no he parat de fer-los servir, vaig escampar-hi diverses  gotetes dels tres colors primaris. No ho vaig  barrejar perquè vaig voler donar el plaer als nens de poder veure com els colors s’anaven difuminant amb l’escuma a mesura que s’hi anaven disolent.

Tots dos es varen quedar amb la boca oberta en veure com sortia l’escuma del tub d’esprai i, en veure els colors, ja no vaig poder contenir al petit que es va llançar a tocar alegrement aquella nova substància. El gran, ja feia un temps que era més reticent a embrutar-se i, després de veure que allò empastifava de valent, es va mantenir a distància de la safata i de l’apassionat germanet per si de cas l’esquitxava. El petit es va esplaiar remenant els colors amb les mans i amb els pinzells que li vaig allargar i va acabar estirat damunt la safata, provant inútilment de posar-se de quatre grapes per avançar sense patinar.  El vaig encarar cap al vidre del balcó i li vaig ensenyar que podia escampar-hi escuma per la seva superfície. I així ho va fer una estoneta, però quan es va cansar, va voler tornar a la seva sessió de patinatge particular. No volgueu saber com va quedar! Cabells i tot!

El gran no va voler participar de l’experiència fins que varem tenir al petit apartat  i a la dutxa i aleshores li vaig proporcionar uns potets plens de les tres barreges de colors i un pinzell per cada pot, de manera que els colors no es barregessin. Aleshores s’ho va passar bé! Va pintar amb tots els colors i una vegada es va cansar, va investigar el funcionament del tub d’escuma i en va omplir una bona superfície del vidre i es va dedicar a fer-hi caminets rinxolats, que va batejar com a “catacateres pels potxes”, la dèria de l’estiu…

Netejar, per qui ho vulgui provar, va ser menys feixuc del que em pensava perquè tots els estris i els nens varen anar directe a la dutxa i, com que havia pres la precaució  de tapar el terra amb un paper plastificat, gairebé res va anar a parar fora dels seus límits. El vidre va ser una altra història perquè el vàrem voler mantenir pintat uns dies i netejar-lo una vegada sec, va costar una miqueta més. Suposo que amb l’escuma fresca costa menys. El proper estiu hi tornarem perquè ens ho vàrem passar molt bé.

4 comentaris (+add yours?)

  1. Anna
    nov 17, 2012 @ 20:11:56

    Quines fotos més divertides! Quan arribi el moment, jo també el deixaré potinejar tot el que vulgui!

    Respon

  2. angaleta
    nov 18, 2012 @ 10:33:53

    M’encanta veure com s’ho han passat de bé, i saber que els potxes poden gaudir de noves catacateres sempre és d’agraïr, segurament són més segures que algunes de les que tenim per aquí…

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: