Faves, pèsols i maduixes

Ja sé que ara no és el temps de collir-ne, però és que m’han anat passant altres idees pel davant i, no vull tardar més en explicar les activitats que vàrem fer amb aquests fruits perquè es pot fer amb altres aliments i perquè no m’agradaria que arribés una nova primavera i encara no ho hagués explicat.

El dia en qüestió, l’avi no havia fet la collita de maduixes per deixar que la fes el nostre gran. Li va deixar posar-se enmig de les mates i li va donar un cistellet perquè recollís les maduixes “vermelles i grosses” que trobés. S’ho va passar pipa! i en va recollir un munt, tot i que, també és cert que, en va aixafar unes quantes i en va arrencar alguna de ben verda amb fulles i tot. Amb aquesta excusa, va poder practicar amb els colors, els tamanys i la duresa dels fruits, a part que per arrencar les maduixes, calia fer una força considerable.

Quan vaig demanar unes quantes faves i uns quants pèsols per jugar, al nostre gran, ja no li va semblar tan fàcil agafar-les perquè calia molta més força per arrencar-les de la mata. Amb la maneta ben tancada al voltant de la beina, estirava ben fort, i alguna vegada fins i tot va caure per terra de l’impuls que hi posava. En va agafar quatre o cinc i les altres, ens les va deixar per a nosaltres…

Una vegada al pati de casa els avis, vàrem muntar tota una paradeta: amb el cistellet de faves i pèsols al mig, vàrem donar uns quants recipients i unes quantes culleres i pales als dos nens perquè juguéssin amb elles. I així va ser. Varen tocar, remenar, classificar, repartir en els potets, aixafar-les per tal que hi càpiguen, fer-ne muntanyetes… i també varen descobrir que a dins d’aquelles beines hi havia boletes petites: unes de grans i planes i altres de ben rodones. “Un regal!” segons el meu gran, entusiasmat amb el descobriment. En va obrir unes quantes i va guardar els regals en un potet a part.

A casa, al cap d’un parell de dies, ja que les haviem de netejar per menjar-nos-les, els les vàrem tornar a oferir. Quin escampall!  Es varen estar força estona jugant amb elles. El petit va al.lucinar amb el tacte esponjós i humit de la part interior de les beines de les faves i el gran, trinxant sense miraments les beines per classificar-ne el seu contingut. Esparrecar-les requereix força de mans i moviments oposats amb elles, i treure’n els granets, precisió i força amb els seus ditets. I per separar les faves dels pèsols en potets separats, fa que treballin la observació. Un exercici complet!

A l’hora de menjar-les, l’activitat no va tenir tant d’èxit: alguna faveta sí que la va provar, però els pèsols ni se’ls va mirar. Això sí, de maduixes, no ens en va donar ni una!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: