El guant de les pessigolles

El meu petit fa poc que ha fet un anyet i aquest post va dedicat a ell i a les estones que hem passat asseguts a terra, jugant amb el guant de les pessigolles i de les moixaines.
Hi va haver una temporada, quan ell tenia pocs mesets que sempre el portava a la butxaca, anés on anés, i sense cap mena de vergonya, me’l posava on fos que estiguéssim i el feia jugar amb ell. Els seus colors vistosos feia que, desde ben petit, s’hi pogués fixar. Li cantava cançonetes mentre movia el guant-titella, li feia caminets per tot el cos des dels peus a dalt el coll, li feia diàlegs amb els diferents dits… Només de treure’l de la butxaca, ja començava a somriure esperant alguna cosa especial. Era genial la complicitat que vàrem aconseguir!
En el moment que va començar a desplaçar-se, ja no hi vàrem jugar tant, però li hem tret profit de veritat durant una bona colla de mesos. Fins i tot, ha servit per integrar al germanet gran en les nostres rialles, i tenir una activitat que pugui incloure als dos nens i crear moments de complicitat i alegria entre tots tres.

Advertisements

2 comentaris (+add yours?)

  1. Mireia
    set. 04, 2012 @ 00:05:35

    🙂 Nosaltres també teniem un guant de les pessigolles! No sé ni on deu parar ara…
    No n’hi vam treure tan rendiment perquè jo el reservava per casa, però al Guerau li encantava!

    Respon

  2. angaleta
    set. 04, 2012 @ 15:17:40

    Quanta felicitat en un sol guant!

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: