Amb ulls de nen -I

Res més potent que la imaginació d’un nen, lliure de prejudicis, i capaç de connectar el món dels adults amb el seu. Aquest post està dedicat a aquesta capacitat que tenen els nens de reformular la nostra realitat a partir de semblances que ens passen desapercebudes però que connecten amb el seu imaginari. Relacions metafòriques al més pur estil de Ramon Gómez de la Serna i les seves Greguerías, o del fotògraf  Chema Madoz… Pensament creatiu, em penso que en diuen ara… Se’m va acudir la idea quan, aquesta primavera, anant al Temps de Flors de Girona, el nostre gran anomenava de manera sorprenent el que veia. El que més em va agradar va ser quan, en un pati fosc, hi va veure un manyoc gegant de tires de plàstic blanques al que es va referir com a “el pop”, que, als seus ulls, no era altre que el pop gegant del conte “El peix irisat” que li vàrem regalar per Sant Jordi!

Doncs bé, moguda per la il.lusió de contemplar l’imaginari del meu gran i per posar-lo en contacte amb escultures sense por de fer saltar les alarmes de cap museu convencional, aquest diumenge passat, vaig decidir portar la familia a un entorn màgic i especial per a mi com és el Parc Art de Cassà de la Selva. Un espai en el que gegantines escultures contemporànies es barregen amb animals en llibertat, enmig d’uns jardins poblats d’eucaliptus. Un paratge fascinant, en el que hi ha alguna escultura sonora, un parell de laberints i un munt de propostes sorprenents enmig de la natura. Ideal per passejar, descobrir i deixar-se seduir per propostes joganeres…

El caminet a seguir ja té el seu propi interés amb les fletxes encastades a terra…

Hi ha figures que són interessants pel seu tamany desmesurat, i d’altres perquè t’hi pots pujar al damunt i posar a prova el teu equilibri, altres a les que hi pots entrar…

      

A la nostra pregunta de “Què deu ser això?” a vegades responia amb obvietat, però d’altres, com que no trobava com classificar el que veia, s’inventava una paraula de tres o quatre síl.labes i apretava a córrer, no fos cas que li demanéssim més detalls o que li demanéssim que ho repetís o que li demanem que ens expliqui per a què serveix… Així, podem trobar una tele trencada, un camp de tomàquets, unes escales i un elefant vermell amb trompa i orelles i tot.

Una vegada s’acaba la volta a l’estany, s’arriba a la part de dalt on hi ha els laberints, les escultures sonores i les dels animalets que més vàren agradar als petits. Ho explicaré a la segona part del post. Si la voleu llegir, premeu AQUÍ.