Presentació 2

Tot canvia. Els nens creixen i les seves necessitats i habilitats canvien, les mares tornen a la feina i hi ha menys temps per escriure… Vaig començar el bloc animada per diverses persones que sabien que feia joguines i m’atrevia a proposar jocs no gaire habituals a les cases per als meus nens i que m’havien demanat que ho publiqués per tal que d’altres poguessin aprofitar-ho. Em deien que tenia bones idees. I així ho vaig fer. Vaig iniciar el bloc amb aquesta intenció, explicar com feia cosetes per les manetes dels meus fills per ajudar-los a descobrir i a gaudir del món que els envolta, mentre em meravellava amb les seves descobertes. Aviso: no sóc experta en res, només sóc mare i tot el que sé sobre nens és el que vaig aprenent d’ells i del que he anat llegint… En aquests moments, el límit d’edat és el dels dos anys i mig del meu gran.

Però només en començar el bloc, la meva germana em va dir que algunes frases eren molt boniques i que s’hi traslluïa l’amor que sento per ells i que resultaven molt emotives. I vaig pensar que ja que escrivia el que feia per al profit dels altres, bé podia incloure en aquests altres als meus dos fills i descriure alguns dels bons moments que hem passat junts, les seves reaccions i les sorpreses constants de la nostra relació i la seva evolució. Jo no recordo gaire res de la meva infantesa, i m’agradaria que els meus fillets poguessin tenir-ne un testimoni, de manera que he anat introduint paràgrafs i posts que contenen un to més subjectiu.

Un altre comentari que em va fer pensar en l’orientació del bloc és el que em va fer una bibliotecària amiga quan li vaig dir que només publicava coses que no fossin del tot habituals de fer a les cases i que en fèiem moltes més, algunes clàssiques de fer amb nens, altres que trèiem de llibres o d’altres blocs que he començat a seguir darrerament. Em va dir que ho escrivís igualment, que potser seria una font d’inspiració per algú. Per això he decidit que, de tant en tant, publicaré algun post sobre les visites a l’hort dels avis, alguna sortida a caminar, alguna manualitat, algun espectacle o curset, algun llibre especial o alguna visita a llocs que puguem fer amb els nens, encara que no siguin gens originals… Haver-los compartit amb els meus fills, per a mi, ja els fa ben especials.

En definitiva, que el bloc ha canviat. Potser podriem dir que ha crescut, com els nens… Intentaré anar escrivint, en la mesura que la recent incorporació a la feina em permeti, tot el que penso que pot ajudar a configurar els valors, els gustos, les habilitats i el caràcter dels meus fills. Tot el que els ajudi a ser educats en la creativitat, la curiositat, la il·lusió  i el joc. Tot el que els pugui ajudar a donar-los eines per descobrir, comprendre i desenvolupar-se amb respecte en el món i créixer amb la ment oberta i lliures de prejudicis, per poder gaudir amb entusiasme d’una vida plena i feliç…

Juny 2012

2 comentaris (+add yours?)

  1. angaleta
    jun 22, 2012 @ 15:09:20

    Fantàstic replantejament, de fet jo mateixa me’l he fet i he arribat a la mateixa conclusió que tu! Et felicito per la feina feta fins al moment, i per la que vindrà. La reincorporació a la feina requerirà un període d’adaptació, però estic convençuda que tot es farà! Una abraçada i amunt, sempre amunt!

    Respon

    • elisabetsalie
      jun 23, 2012 @ 00:35:18

      Moltes gràcies pels ànims. Les intencions hi són, però si fins ara tenia més idees que temps per fer-les i molt menys per escriure-les, ja veurem què passarà a partir d’ara… Confio en que sigui com tu dius!

      Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: