Claus i candaus

És bastant generalitzada la fixació que els nens tenen amb les claus. Nosaltres ho vàrem descobrir quan a la Panera dels Tresors Original li vàrem posar al nostre gran un manyoc de claus enganxades amb una goma. Li encantava fer-les dringar per sentir el so que feien en xocar unes amb les altres… No hi havia ni punt de comparació l’interès que despertaven en ell aquestes claus de veritat amb unes de plàstic de colors que li vàrem comprar quan va fer tres mesos.

Aquesta passió per les claus, va anar pujant de voltes amb els mesos fins a haver d’amagar les nostres claus de casa perquè no ens les guardés amb les joguines i ens fes parar bojos. També haviem de distreu-re’l quan haviem d’obrir la porta de casa per entrar, perquè si s’adonava que ho feiem amb la clau, plorava desesperat perquè volia el clauer…

Per solucionar aquest problema, vàrem comprar un clauer ben bonic amb un sol de colors ben gran i vistós per que amb un sol cop d’ull nosaltres ens poguéssim adonar de quines claus feia servir per a jugar i poder evitar disgustos provocats per confusions.

Això va funcionar uns dies, fins que el nostre fill va decidir que les claus havien d’anar a un pany i es passava estones furgant les nostres portes lacades en blanc amb les seves claus, buscant el forat que els corresponia. No ens va semblar una bona idea, de manera que a la carta dels Reis Mags vàrem incloure una caixa de cabals ben bonica de color verd amb un manyoc de candaus entortolligats entre ells a dins. Les claus estan lligades amb unes cintetes, i nosaltres en tenim un segon joc guardat a lloc segur.

De veritat que des d’aleshores, el nostre fill ja no ha buscat més panys per casa i es passa estones de gran concentració per poder obrir els candaus amb la clau corresponent, que per altra banda, els Reis varen ser prou llestos de triar-les bastant semblants entre elles.  Va emprovant fins a trobar la que obra el candau que té a les mans, i com que tant les claus com els candaus són petitets, li comporta bastanta dificultat subjectar-los amb prou força perquè no se li escapin de les mans. No hi ha dubte que a ell li serveix per adquirir noves habilitats i les nostres portes han deixat de córrer perill. Ha estat una bona idea.

Ara, el manyoc de claus original amb el clauer del sol de colors, ha tornat a anar cap a la Panera dels Tresors perque hi jugui el nostre petitó, que, de la manera com li atrauen, no hi ha dubte que seguirà un procés similar al del gran.

Advertisements

2 comentaris (+add yours?)

  1. Mònica Torras
    juny 13, 2012 @ 22:16:59

    Quina gràcia! Jo vaig haver de córrer a buscar claus a can Rigau, de les que els han sortit malament i descarten. També en vaig comprar tres més de colors, tot guarnit amb un clauer ben xulo! I és que comparteixo amb tú que les claus els encanten!

    Respon

  2. angaleta
    juny 15, 2012 @ 15:30:37

    Subscric el que diu la Mònica! Els encanten! Una idea senzilla però que dóna molt de joc (aquestes són les millors, eh?).

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: