Distorsions

No em puc resistir a explicar-vos el que vàrem fer ahir diumenge a la tarda. Va ser una estoneta curta, però el meu gran s’ho va passar tant bé que semblava que havia embogit d’esverat que estava…

Feia temps que anava al darrera d’un mirall tou perquè el poguessin tenir a la seva habitació sense perill, però una vegada vaig tenir-lo a les mans, vaig decidir no clavar-lo a la paret per poder incorporar-lo al material d’experimentació que tenim i aprofitar la seva flexibilitat per diferents activitats. Vaig protegir-ne les arestes i els costats amb cinta americana i li vaig presentar al meu gran quan estava acabant de llegir un conte a la seva tauleta.

Sense dir res, li vaig posar al davant i es va veure normal, però quan el vaig començar a corbar lentament, primer de manera horitzontal i còncava i després horitzontalment però de manera convexa, per  tot seguit fer el mateix amb l’eix vertical, es va quedar bocabadat. Mirava la seva pròpia imatge com s’anava deformant i es posava a l’inrevés. No entenia res, però es va esverar moltíssim i va començar a donar cops al mirall perquè no anava com està acostumat!

M’afegeixo jo a la part del davant del mirall, de manera que també em vegi amb deformacions estranyes i es posa a riure. També hi afegim el petit de casa i es veuen tots dos en postures ridícules. Riu, però no sap ben bé què passa i per esbrinar-ho, se’n va cap a l’altre costat del mirall a veure què hi ha. Res de res. No es veu res i no entén res. “No va”, ens diu… Juga, riu, mira, pica, em persegueix per la sala per agafar el mirall i quan el té, el rebot a terra, l’observa i el trepitja perquè deixa de ser interessant.

A continuació, poso el mirall perpendicular a la meitat del meu cos  i procuro que ell estigui davant meu, veient-me mig cos i el seu simètric reflectit al mirall  (qui no ha fet mai veure que pot volar quan n’ha tingut oportunitat!). De cop i volta, el seu món torna a estar a l’inrevés: la seva mare té dues llengües que no para de moure a la velocitat d’un molí. També té dos nassos i de tant en tant té dos ulls molt junts o en té quatre, per no parlar de la boca que no para de fer ganyotes! M’aparto, m’acosto, i no para de riure!

El poso planer sobre la tauleta i hi poso una caseta que hi queda reflectida. “Mira, has vist? Quantes casetes hi ha?”. “Dues”, tant normal. Aixeco i abaixo la caseta del mirall i el que queda atrapat amb el joc és el petit que no sap quina caseta agafar amb les seves mans. Es decideix per la de sota, però és clar, no pot agafar-la, i ha d’esperar que li donem la de veritat.

La darrera experiència que proposem al meu gran és quan li poso el mirall vertical davant seu i li pregunto, assenyalant la imatge: “Has vist? La cuina és aquí!” I es gira per comprovar que la cuina de veritat no ha canviat de lloc. “I doncs? Quantes cuines hi ha?” “Dues”, torna a dir. I toca la del mirall com per veure si existeix. “I a quina aniràs a beure aigua quan tinguis set?” Es gira, i ens assenyala la de veritat. No és tan fàcil enganyar-lo…

Hem d’endreçar el mirall i reservar-lo per un altre dia… Se’ns està esverant massa el personal. El nostre gran l’agafa i el mou per tota la sala, hi dona cops, el torça i riu entusiasmat… Se’ns està tornant un bordegassot de quasi dos anyets i mig!

5 comentaris (+add yours?)

  1. angaleta
    mai 28, 2012 @ 15:33:46

    Molt xulo! M’encanta, quant de joc que els dóna! D’on l’heu tret? Des de ja que vull fer-me amb un… la meva abuelita ja m’ho deia que sóc una mica “culo veo, culo quiero”.

    Respon

  2. Trackback: Primer aniversari de “Manetesicosetes” « manetesicosetes
  3. Trackback: Joc de miralls | manetesicosetes
  4. Trackback: Per afegir a la Carta als Reis: les nostres Eines | manetesicosetes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: