Quatre quilos de pasta

El meu fill gran fa unes setmanes enrera em va robar una caixa d’ordenació, i jo em vaig deixar amb molt de gust… En quan va arribar a casa i la va veure sobre el llit em va dir assenyalant-la il.lusionat  “safata imentaçó”. Aquest comentari que d’entrada sembla un misteri, el vaig entendre perfertament.

A l’escola fan el que s’anomenen “Safates d’Experimentació”, és a dir, omplen un contenidor, preferiblement transparent, amb una substància en fragments petits: llenties, pasta, pa ratllat, algun líquid… i els donen una sèrie de recipients, tubs i culleres de tamanys diversos perquè puguin experimentar lliurement amb ells. Omplen, buiden, observen com el contingut de l’envàs gran no cap dins el petit però sí a l’inrevés, observen com els recipients sense fons perden el contingut per sota i no es poden omplir mai del tot a menys que el recolzin sobre alguna altra superfície, etc. Jugant, jugant, aprenen conceptes com gran-petit, ple-buit, lleuger-pesat, dens-flonjo, i fan accions diverses com picar, apretar, trasvassar…

Com a mare curiosa que sóc amb tot el que concerneix a l’evolució dels meus fills, no vaig poder resistir la temptació de tenir un parell de safates a casa reservades per a aquest ús, per poder veure què fan amb elles. Ja haviem fet experiments d’aquest estil amb la banyera dels nens, amb aigua, amb farina, amb sorra… però se’m va acudir que era una bona idea tenir-ho sempre a punt, i amb els seus propis túpers i culleres (potser així per fi podria tenir en ordre els meus!).

L’endemà, vaig anar a comprar quatre quilos de pasta al súper. Vaig triar una pasta “tauró”, prou gran perquè es veiés bé si queia a terra, i amb un bon forat, no fos cas que el petit la trobés i se l’empassés. La idea és que també hi vagi intervinguent en la mesura de les seves possibilitats, sota estricta vigilància i amb el xumet-tap ben posat… Vaig obrir els paquets però vaig deixar la safata al terra de la cuina amb els vuit paquets de pasta oberts al costat, a punt perquè quan el gran arribés de l’escola, en fes el que volgués.  El camí es fa més ràpid si li dic que a casa l’espera una sorpresa! Aquell dia, hi va haver pasta per tot el terra de la cuina… Va estrenar la safata oficial i s’ho va passar pipa, ell mateix va anar al calaix dels túpers a buscar-ne i em va demanar culleres. Això sí, quan va tocar recollir per anar a sopar, l’escena no va ser tant agradable…

La segona part de les safates, segons he anat trobant en diversos articles, consisteix en barrejar l’ingredient inicial amb un segon que es pot anar afegint a poc a poc, per tal que el nen vagi observant els fenòmens que succeeixen quan interactuen diverses substàncies, si es disolen, si canvien d’estat, si canvien de color, si es mantenen per separat… Nosaltres, aquesta part, de moment, hem decidit reservar-la per més endavant, ja que amb la cuineta i les receptes que hi fem, aquests canvis d’estat ja els poden observar i remenar: els ous, la mantega, el sucre, la farina, el pa remullat amb llet… Quan se’n cansin de remenar les dues safates que tenim a casa (una de pasta i una de civada), ja considerarem la possibilitat de barrejar els continguts entre ells o amb altres, o de canviar-los completament. De moment, és una activitat garantida.

Advertisements

6 comentaris (+add yours?)

  1. Angaleta
    maig 09, 2012 @ 22:08:01

    Les activitats d’experimentació són un aliment molt enriquidor per a les ments dels més petits. Tenint-ho present, el moment de la recollida se’ns fa més amè.

    Respon

    • elisabetsalie
      maig 10, 2012 @ 05:56:55

      El primer dia de recollir va ser durillo perquè s’ho estava passant molt bé, suposo que sorprès de fer safates a casa, però a còpia d’anar-ho repetint, la recollida ja l’ha integrada com a part del joc i no tenim problemes.

      Respon

  2. Mireia
    maig 09, 2012 @ 22:37:26

    Hehehe!Nosaltres en tenim una d’arròs i una petita de llenties. El problema és que el que més li agrada és llançar-ho per tot arreu i veure com cau, i clar, durant una setmana escombro arròs dels racons més insospitats. Ho provarem amb pasta, a veure què tal! 🙂

    Respon

    • elisabetsalie
      maig 10, 2012 @ 05:59:17

      No pateixis, a mesura que aneu practicant el joc heurístic amb la recollida, segur que li passarà el mateix que al meu, que acabarà acceptant (potser no amb franca alegria) el fet de recollir com una cosa natural. Aixòs sí, si se’n pot escaquejar…

      Respon

  3. Trackback: Jugant amb barrufets | manetesicosetes
  4. Trackback: Estris i Materials per a un joc creatiu: per afegir a la Carta als Reis II | manetesicosetes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: