Llibres per a gatejar

De les vint acepcions i usos que pot tenir la paraula “llibre” segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, no n’hi ha cap que s’acosti ni remotament a les petites meravelles en paper que vaig tenir la sort de conèixer el divendres passat a la biblioteca de la Llar d’Infants del meu fill gran. La presentació del material va ser organitzada conjuntament per l’Escola Bressol Municipal i per la Biblioteca Pública del barri, en una de les tantíssimes activitats que mostren com el funcionariat públic, malgrat la que els està caient, posen ganes, temps i il.lusió en la feina que fan…

Doncs, bé, gràcies a aquesta activitat, vaig conèixer llibres-objecte-joia-obra d’art, ben allunyats del que tradicionalment ofereixen les editorials. El meu cap va sortir bullint d’idees per fer als meus petitons, però no tinc gaire traça amb el paper i les tisores i ja veurem què en sortirà, si és que en surt alguna cosa…

El primer autor que em va impressionar va ser Katsumi Komagata. Va fer una col.lecció de “llibres” dedicats a la seva filla, reunits sota el nom “Little Eyes”, un conjunt de llibres-proposta que segueixen l’evolució de la visió dels nens des de que neixen. A un preu per privilegiats,  ni em plantejo comprar la col.lecció sencera… El que apareix en aquest link, correspon al número 9 de la col.lecció, que és el que he volgut dur a terme per al meu petitó, mantinguent llargament les distàncies amb els originals… Com que al link es veu perfectament com és, no cal que expliqui amb gaires detalls com ho he fet jo: uns cartronets plegats per a les cobertes folrats amb paper de regal o aironfix i uns acordions fets amb caixes de cereals, als que hi he enganxat alternats dos dibuixos diferents.  Seguint la idea inicial de Komagata amb el seu “gall de dia o mussol de nit”, he il.lustrat el llibre del meu petitó amb el Sol i la Lluna, per una banda, perquè són fàcils de dibuixar i per una altra, perquè mentre els he estat ensenyant li he anat cantant les cançons i puc assegurar que la idea li ha agradat… Per si alguna vegada vull anar més enllà, puc fer que els dibuixos mostrin conceptes contraris,  que representin el mateix dibuix però amb un desplaçament com als inicis del cinema, expressions facials amb emocions diferents, etc.

Es veu que els nadons, per poder veure la imatge proposada des dels dos angles, tenen un al.licient més per a gatejar… El meu gran va fer “comandos” per terra durant un temps, però gatejar pròpiament dit, només ho va fer alguna vegada, i després d’haver après a caminar. Els experts diuen que gatejar va bé. Potser si hagués tingut aquests llibrets s’hagués espavil.lat una mica més a bellugar-se per poder-los veure. En tot cas, ja us explicaré si el meu petit ho fa, de moment, li presento la proposta!

      [Actualitzat l’11 de maig de 2012]

Aquest matí he acabat el segon llibre de gateig per al meu petitó i n’he descobert el mètode de construcció, per això ho vull explicar. El primer llibre, el del sol i de la lluna, el vaig fer plegant primer el cartró i clavant els dibuixos a les pestanyes, de manera que les cantonades no queden del tot alineades perquè vaig plegar els cartrons a ull…  Amb aquest segon llibre per a gatejar que té, per una banda un cargol, i per a l’altra una papallona, aquesta vegada he fet primer els dibuixos i després els he enganxat capiculats en un cartró llis que després he plegat per fer l’acordió. Queda molt millor que no pas a l’inrevés.

Per altra banda, com que aquest segon llibre té sis franges per dibuix, ha quedat més gran i, al muntar-lo a les tapes, feia corba, de manera que els dibuixos no es veien gens bé… Doncs bé, en aquests moments sóc molt feliç perquè aquest matí, rumiant, rumiant, he trobat la sol.lució: cal que tots els plecs estiguin en angle recte (90º) i fer les tapes tan llargues com calgui per tal d’obtenir amb els seus dos costats un altre gran angle recte!  Pel que sé ara, el primer que vaig fer, va quedar bé de casualitat! He partit, doncs, les tapes en dos i hi he fet un afegit amb una altra cartolina, de manera que, com es pot veure amb la perspectiva que he tirat aquesta darrera foto, tot queda al seu lloc i els dibuixos es veuen sense problemes!

Anuncis

8 comentaris (+add yours?)

  1. lluna
    abr. 25, 2012 @ 13:34:07

    🙂 gràcies per compartir!

    Resposta

  2. Trackback: Llibre acordió « manetesicosetes
  3. Susana
    abr. 28, 2012 @ 20:48:02

    Gracies per les idees. Me animat a fer-ne un. Una pregunta: els dibuixos els retalles i enganxes alternativament damunt dun cartro i despres ho plastifiques? I despres ho plegues per fer l’acordio?

    Resposta

    • elisabetsalie
      abr. 29, 2012 @ 08:54:20

      Jo vaig fer primer els plecs i després vaig enganxar els dibuixos, però veient que fa arrugues, ara els que faci serà completament al revés: primer faré dos dibuixos de quatre tires cadascun, després els tallaré i els enganxaré, els plastificaré amb aironfix (no amb plastificadora que queda massa dur) i després els plegaré i clavaré les solapes planes a les tapes. Segur que quedarà bé!

      Resposta

  4. Àngela
    maig 03, 2012 @ 22:24:35

    Estic meravellada. Quina passada!

    Resposta

  5. Trackback: Transparències « manetesicosetes
  6. Trackback: Llibre de cares | manetesicosetes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: