Bany i massatge de farina

Cito textualment perquè no em prengueu per boja: “Colocar en el suelo una bandeja con bastante harina de maíz. El niño, boca abajo, con medio cuerpo dentro de la bandeja. Permitir que experimente con el tacto de la harina ya que no hay ningún peligro si lo lleva a la boca. Lo mejor es realizar este juego sólo con el pañal, de tal forma que, después de un rato jugando, le pases tus manos por sus piernas, pies y por su cuerpo impregnados en harina. Será bueno para su piel, desde el punto de vista dermatológico, a la vez que le transmites las sensaciones placenteras de las caricias.” Extret de Todo un mundo por descubrir de Elizabeth Fodor i Montserrat Morán. Ed. Pirámide (p.63).

Partint d’aquesta idea, nosaltres hem fet la nostra versió personalitzada. Primer de tot, he extès una tovallola de bany a una cantonada de la cuina (netejar no és precisament una cosa que m’encanti!) i hi he posat el seient Bumbo i hi he instal.lat còmodament el nen. A sobre les cames, hi he col.locat una safata amb potes de la meva àvia que li fa de taula d’experimentació i hi he posat uns tres quarts de paquet de farina de blat de moro. Com sempre, les manetes li anàven a tope i sense cap control. Amb els ditets intentava esgarrapar el material i escampar-lo amb moviments semicirculars per la taula. Hi ha hagut un moment divertit quan ha descobert que la farina blanca que queia damunt la tovallola lila feia un bonic contrast. S’ha quedat parat i fins i tot, ha repetit l’acció per veure si tornava a passar… El següent pas ha estat provar la farina menjant-se-la directament sobre la taula, és un fidel seguidor del lema: “Tot el que llepo és meu”. No puc dir que li hagi agradat, les seves ganyotes n’eren el testimoni. Li he donat una cullereta i un potet per veure si és capaç de fer-ne alguna cosa, però senzillament ho ha grapejat i s’ho ha posat a la boca. Ja creixerà.

Quan m’ha semblat que la taula de farina ja no tenia més opcions per oferir-li, hem passat a la segona part del joc. L’he posat dins la banyera amb un quilo i quart més de farina i d’entrada s’ha quedat parat, mirant les parets blaves de la banyera i patal.lejant amb els peus, extranyat que no s’hi produïssin esquitxos i que no li canti dolçament el “Xip-xap, tots a l’aigua”. És a dir, que ha reconegut el lloc on era, però no el medi en que estava posat. Passada la primera sorpresa, ha incorporat l’esquena i ha començat a remenar la farina amb mans i cames i a escampar-la per les parets de la banyera. Tocava i remenava ben entretingut.

La darrera part, ha estat la més plaent i més dolça per a tots dos. He tret el petit de la banyera i he abocat tota la farina damunt la tovallola, l’he despullat, me l’he posat davant per davant i li he fet un massatge de farina per tot el cos  mentre li parlava i cantava suaument. L’anava acariciant amb les mans plenes de farina i ell no parava de moure cames i braços ben content, mentre m’oferia sorollets diversos i somriures d’agraïment… També ens hem comunicat intensament tota l’estona amb mirades i pauses en silenci…

He acabat amb un nen-croqueta, però això sí, molt feliç i relaxat.

 

Advertisements

4 comentaris (+add yours?)

  1. Mireia
    abr. 19, 2012 @ 22:23:33

    M’encanta!!!!

    Respon

  2. Samuel Fernández (@samuelf)
    abr. 25, 2012 @ 11:58:05

    Això ho he de provar amb el meu peque, sembla molt divertit!

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: