Melmelada a la trona

Aquest experiment ja l’havia fet amb el meu fill gran però, no sé què ha passat amb els arxius que no els he trobat… Com que va sortir molt bé i s’ho va passar genial, he volgut repetir-ho amb el petitó, ara que ja es pot asseure una estoneta a la trona.
Vaig agafar una bossa de plàstic i hi vaig posar tres o quatre cullerades de confitura de taronja i tres o quatre de melmelada de maduixa a l’altre costat, la vaig tancar amb cel·lo, procurant que hi quedi un xic d’aire a dins i la vaig clavar a la trona per les cantonades, de manera que no se n’aixequi cap extrem. He triat aquestes dues especialitats  de confitura perquè tenen colors molt vistosos, tal i com es pot veure a les fotos, i una confitura i una melmelada perquè la confitura és més espessa i té trossets que ofereixen més matissos al tacte. També vaig prendre la precaució de posar-les a la nevera unes horetes abans de fer l’activitat per tal que noti la fredor a través del plàstic. Ho vaig posar dins una bossa perquè és massa petit per experimentar directament amb una substància tant dolça per si es posés les mans a la boca. Quan sigui més gran, ja ho farem directament sense bossa i amb altres materials.

Tan bon punt el vaig asseure a la trona i vaig treure el drap amb què havia tapat la bossa de la melmelada, es va emocionar moltíssim: va començar a donar patadetes, senyal de la seva alegria i es va tirar de caps a la safata. Sort que el vaig parar! El xumet li anava a mil per hora i les seves manetes recorrien nervioses la superfície, prement els diversos volums i colors de la bossa de plàstic, fins que els colors varen entrar en contacte i es varen barrejar entre ells.

Quan es va cansar de jugar-hi, el vaig treure de la trona i ho vaig tornar a tapar, esperant a veure la reacció del meu gran quan ho descobrís.  Ell va ser una mica menys delicat, per això és més gran i té més força, va presionar molt més la bossa i la va rebentar, empastifant-se les mans de melmelada. Al cap d’una estona, va arrancar-la del seu suport i se la va anar passant per les mans, estirant i apretant, valorant-ne el pes, notant com les confitures anaven canviant de forma mentre  intentava veure-hi a través…

              

Una altra oportunitat d’explorar i sorprendre’s amb el món!

7 comentaris (+add yours?)

  1. nuri
    Mar 20, 2012 @ 13:04:50

    Guapos!

    Respon

  2. Mariona
    Mar 22, 2012 @ 21:24:24

    que xulo, original i divertit!!! segur que ho provo!!!

    Respon

  3. Mariona
    abr 06, 2012 @ 16:52:45

    siiiiii per fi ho he provat!!!! en Jofre és un xic tiquis miquis, ara l’Aina (de 5 anys) s’ho ha passat pipa!!!!! i el petit al veure que la gran hi posava tan interés s’ha afegit al joc!! Gràcies per la idea!

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: